Unió Excursionista Prats de Lluçanès

Aneto

aneto-8pfDissabte 7 d´agost

Som una bona colla : Anselm, Imma, Joan Vall, Montse Ordeig, Joan Blanqué, Glòria, Ramon Soler, Sendo, Montse, Maria Rocadembosch,  Maribel, Adam i la Cristina que ens acompanya però no ve a fer el cim.

Marxem el dia abans per poder arribar tranquil·lament i quedar-nos a dormir a la zona d’acampada la Senarta. Sopem a la fresca envoltats de les nostres tendes que ens fan de paravent, com si fos un sopar de germanor. Anem a dormir de seguida, perquè pel matí ens hem de llevar molt d’hora .

aneto-1pfEls despertadors comencen a tocar per allà les 4 de la matinada. Ens traiem maldestrament les lleganyes dels ulls i ens comencem a mentalitzar pel llarg dia que ens espera. Marxem de seguida amb uns  quants cotxes per poder arribar i agafar el primer autobús que ens deixa a la Besurta. Allà ens comencem a enfilar encara negre nit i sota un espectacular cel d’estels fins arribar al refugi de la Renclusa.  Mirant enrere sembla un caminet de cuques de llum deleroses d’arribar al cau. Es comença a fer de dia quan ja fa una estona que estem pujant pels esgraons de pedra naturals i desiguals que fan força complicada l’ascensió. És un continu saltar de pedra en pedra buscant la millor opció.

aneto-2faneto-3f

Al cap d’una bona estona arribem al Portillón superior a on esmorzem. Des d’allà es pot contemplar ja una espectacular vista de l’Aneto i tota la seva glacera.

Ens trobem amb molta d’altra gent amb els quals coincidim al cap d’una poca estona en el moment de posar-nos els grampons. Potser ens els posem una mica massa aviat, perquè entremig hem de sortejar alguna tros encara amb roques que els grampons ens dificulten el pas.

La primera part de la glacera és força planera, però un cop arribem al Coll de Coronas comença un desnivell força més pronunciat. Hi ha sobretot dues possibilitats a l’hora de fer l’última part de la glacera ; la majoria ens decidim pel camí de l’esquerra que voreja una mica més i és una mica més planer , tot i que el pendent és molt gran i fa que aquest últim tros de pujada sigui força lent.

aneto-4faneto-5f

Arribem al final de la glacera a on cal treure’ns els grampons de nou i preparar-nos pel Pas de Mahoma. Tota la colla ens trobem molt bé i amb moltes ganes de fer cim, per tant, sense pensar-ho ni un moment ens decidim per fer el conegut Pas de Mahoma i culminem amb èxit l’Aneto : 3404 mts. , el pic més alt dels Pirineus i de l’Aragó. Al cim del qual s’hi troba una creu de ferro de mides considerables i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d’Aragó. Ens fem les fotos reglamentàries i tornem a travessar el pas de Mahoma. Hi ha molta gent que està esperant per fer-lo, gent encordada i gent com nosaltres que ens decidim per l’aventura. El més complicat és trobar-te amb d’altres persones al mig del pas que estan venint en direcció contrària. Llavors cal una miqueta més d’enginy i valentia, però és un pas que no presenta massa complicació.

 aneto-7faneto-6f

Ens preparem per la baixada i ens decidim pel cantó d’Aigualluts. El primer tram és de glacera i amb força desnivell. Ens anem dirigint cap a l’esquerra per anar a agafar un punt de descens que ens pugui portar directament al fons de la Vall.  Aquest traç ens porta al final de la glacera, per on es van amuntegant les pedres que es van desprenent de la mateixa glacera. Acaba amb una  forta pendent que es troba amb un sortint d’aigua de dins la muntanya . Ens trobem amb un accident que ens fa posar els pèls de punta. Un senyor baixa de manera desenfrenada i rodolant cap a un costat i cap a l’altre sense cap mena de control.  Passa tot molt ràpid, però la por que doni un cop amb el cap amb alguna de les pedres que envolten aquest pas estret, fa que aquesta estona sembli inacabable .Finalment es para allà a on comença l’aigua i tot es queda en un gran espant i multitud de cops, però cap que sembli massa greu. Amb un cor una mica petit continuem la baixada que està plena de pedres que rellisquen molt , les quals no són gens estables. La baixada es fa una mica llarga, fins que arribem al pla de sota que ja ens permet baixar amb més suavitat fins a Aigualluts.

Aigualluts és un paratge preciós fins a on s’hi pot arribar amb tan sols una horeta de caminar des de la Besurta. Abans però ens parem a dinar en aquest planell i fem les últimes mirades cap al cim que acabem de culminar amb èxit.

Ara ja només queda la clara de ¾ de litre (alguns) de la Besurta i recordar totes les peripècies que ens han passat en aquesta sortida, que déu ni do... !!!  però peripècies que totes es poden solucionar amb una tireta, amb roba eixuta i unes quantes fregues.....

Encara no havíem acabat de baixar la glacera i algú ja comentava que hauríem de tornar-hi aquest hivern...: amb grampons o bé amb esquís.....però això ja serà una altra història.......

 

Maribel (UEP)