Unió Excursionista Prats de Lluçanès

GR-83 Cami del Nord

GR83 primera etapaPPRIMERA ETAPA

Mataró – St. Martí del Montnegre (25 km)

Amb moltes ganes comencem la primera etapa de La Ruta del Nord- GR 83 , que ens portarà a gaudir cada últim diumenge de mes de la companyia i bon rotllo de tot el personal de la UEP.  Sortim a 2/4 de 6 de Cal Xiquet i ens dirigim en autocar cap a Mataró.

 

 

 

A Mataró ens trobem amb la primera sorpresa del dia ; a part de poder gaudir de la sortida del sol davant del mar, ens trobem amb una colla d’aprox. 3000 persones que fan una part del mateix recorregut que nosaltres. Es tracta de la caminada per l’Alzheimer que organitzen a Mataró. L’hora de sortida és la mateixa i els primers kms.  de recorregut també, per tant, passem de ser 16 persones a 3016 !!!!.

Sortim de la platja del Callao de Mataró, prop de l’ermita de Sant Simó. Anem seguint la riera del mateix nom aigües amunt. Al cap de poc agafem a la dreta el camí de les cinc Sènies, per deixar-lo al cap d’una estoneta i ens endinsem pel torrent del castell a l’esquerra.  Al cap de poc agafem un corriol que ens porta fins al capdamunt del turó, des d’on es pot  gaudir d’una excel.lent vista de Mataró. Allà la caminada per l’Alzheimer hi té el seu primer habituallament. Aquesta ascensió és una mica complicada per la gran quantitat de gent que ens trobem fent el mateix recorregut. Hi ha trossos que gairebé hem de fer cua…..

Després d’atravessar l’autopista per un pont, agafem de front un camí veïnal i entrem al Parc Natural del Montnegre-Corredor.  Passem per corriols plens de vegetació i sobretot canyes de sucre. Arribem per corriols fins a l ‘Ermita de Sant Miquel de Mata. Allà hi ha l’esmorzar (avituallament) de les persones i gossos  que fan la caminada. Nosaltres continuem per pista fins  arribar a Can Flaquer i Sant Martí de Mata. Esmorzem als vorals de la mateixa pista que estem seguint. És un continu de bicicletes i persones que corren.  Acabem d’esmorzar i seguim per pista tot passant per la Font del Mal Pas i la Creu de Rupit.  Ens trobem amb vàries cruïlles de camins, però nosaltres seguim per la pista del mig que es va enlairant. És un camí d’aquells que en diem “trencacames” perquè tota l’estona va pujant i baixant.  Seguint per la pista principal passem per la urbanització de Collsacreu, que es troba a 360 mts i seguim fins arribar a la casa de colònies de Can Carcassés. Just abans d’arribar-hi agafem un trencall a la dreta que ens porta fins al Pla de Forcs.

Passem pel costat de Cal Paraire i seguidament una altra vegada amunt. Arribem al Coll de Can Poliva a on hi ha una cruïlla, allà hi ha la confluencia amb el GR-92. A  partir d’aquí el GR-83 coincideix amb el GR-92 fns a St. Martí del Montnegre.  Just abans d’arribar a Sant Martí ens trobem també amb el GR-5  i ens enlairem a la dreta fins arribar a St. Martí, a on ens espera ja l’autocar. El restaurant que hi ha en aquest punt ens permet gaudir de les merescudes begudes i cafès mentres fem l’entrepà al bonic aparcament d’aquesta fita. Finalment una visita a L’Ermita de St. Martí posa fi a aquesta primera etapa acompanyada de tant bon temps i bona companyia  !!!!  fins la propera !!!

GR-83 primera etapa-1GR-83 primera etapa-2

GR-83 primera etapa-3GR-83 primera etapa-4

GR-83 primera etapa-5GR-83 primera etapa-6

Maribel  (UEP)

 

SEGONA ETAPA

St. Martí del Montnegre  – Arbúcies (26 km)

Amb les mateixes ganes del primer dia i les forces recuperades, comencem la segona etapa del GR, en el mateix punt on varem acabar la primera.

El restaurant de St. Martí de Montnegre encara no està obert i per tant de seguida que arribem ens disposem a començar l’etapa.

L’ermita de Sant Martí és un esplèndid balcó sobre el Montseny, al igual que tota la ruta d’avui que girarà entorn de la vista del Montseny.

Així el camí de sortida passa per una zona de sureres explotades, algunes molt velles i recargolades, i baixa a la riera de Fuirosos, passant per can Riera. La pista es fa plana resseguint la riera i passant per l’ermita romànica de sant Roc.

Esmorzem després d’haver passat l’estació del tren de Breda-Riells-Viabrea; on descobrim unes oliveres de dimensions “gegants” que desperten el debat de la jardineria. Per la pista de Sant Llop arribem a una bonica ermita després d’una hora de remuntada per una zona bastant urbanitzada. Al fons va quedant el Montnegre i la vall de la Tordera envoltats de boires.

Hem entrat al Parc Natural del Montseny i alguns trencalls poc indicats fan que hi hagi algun punt  perdedor. Avui el camí el trobem amenitzat per una cursa de bicicletes i la pressió dels participants que lideren la cursa, gairebé ens expulsa del camí. Fem una pujadeta forta i constant, que finalitzem amb un dinar improvisat al mig del camí.

Abans d’arribar a Arbúcies, trobem els indicadors per anar a Santa Fe del Montseny. Aquesta ruta ens quedarà pendent per un altre dia; comença a ploure i hem de travessar el poble d’Arbúcies corrents, per anar a trobar l’autocar. Amb la correguda perdem algunes components del grup, però finalment arriben al punt de trobada i tornem cap a casa.

Escriure la ruta d’avui, m’ha fet adonar que no paro massa atenció en les ressenyes del camí; així doncs espero que em serveixi de referència i la pròxima la pugui redactar amb major detall.

Fins a la pròxima.

GR-83 segona etapa-1GR-83 segona etapa-2

GR-83 segona etapa-3GR-83 segona etapa-4

GR-83 segona etapa-5GR-83 segona etapa-6

Montse i Sendo (UEP)


TERCERA ETAPA

Arbúcies – Osor  (22km)

Malgrat les pluges dels últims dies i l’època de l’any en què ens trobem, podem dir que avui el bon temps ens ha acompanyat durant tot el dia.

Hem sortit a les 6h del matí de Cal Xiquet, alguns havent dormit més que “les altres”, ja que el retrobament de la Liverty, ha tingut les seves conseqüències;  a les 8h aprox. hem començat a caminar des d’Arbúcies, enmig d’un ambient “caribeny”.

Comencem la ruta, per un corriol que degut a les pluges, s’ha convertit en rierol divertit que ens fa espavilar els primers passos del matí. Ens dirigim cara amunt direcció JOANET, i amb poca estona hi arribem. És un poble molt petit, on les cases es mantenen arreglades, si bé no van gaire a l’hora, ja que el campana del poble marca 1 hora menys.

Continuem direcció St. Hilari, amb molt bones vistes a les Agudes.

Travessem la primera passarel·la, de les vàries que creuarem al llarg del dia, amb més o menys fortuna per evitar remullar els peus. Seguint amb pujada,  i unes grans pedres mig assolellades del costat del camí ens fan coixí per gaudir de l’esmorzar.

Tot i que perdem unes ulleres, seguim en vistes de St. Hilari; passem pel mig d’una hípica i voregem una finca emmurallada, amb una gran edificació. Arribem a St. Hilari en mig de grans plantacions d’alzines i avets de tota classe.

Seguim els passos de la Glòria, que ens va obrint camí, ja que s’ha avançat en la sortida. Ens apareixen dubtes en el camí a l’altura de la Font de la Formiga, i tot i que trobem la nostra capdavantera, escollim el camí erroni.

Ens trobem en una intersecció de camins, amb indicadors, conductors d’automòbil amb GPS i ciclistes de la zona, per preguntar-los què hem de fer, i al final seguim la intuïció d’aquells membres del grup que millor s’orienten sobre el terreny, fins a tornar a trobar el GR-83.

Amb tot, hem fet una mica de volta, però hem acabat ja la pujada i ara ens queda la baixada fins a Osor.

A mitja baixada dinem, perquè no sabem exactament quanta estona ens queda i la gana ja crida.

Arribem ràpidament a Osor, on podem admirar la seva església romànica i fer el cafè de fi d’etapa.

La gent d’Osor ens adverteix que l’inici de la pròxima etapa ens pot rebre amb uns quants graus sota zero; per tant ja ho sabeu, aneu ben equipats.

Fins a la pròxima, salut.

GR83 tercera etapa (1)gGR83 tercera etapa (2)g

GR83 tercera etapa (3)GGR83 tercera etapa (5)g

GR83 tercera etapa (6)gGR83 tercera etapa (10)g

Montse Ferrer (UEP)

 

QUARTA ETAPA

Osor- Planes d'Hostoles (20 km)

Aquesta vegada no som gaire colleta. Suposem que degut a la proximitat del Nadal, tothom té els dies ben ocupats, llavors decidim no contractar autocar i anem amb els nostres cotxes. Ja d’arribada deixem un cotxe a Planes d’Hostoles, per anar més tard a a buscar els cotxes a Osor i recollir tothom al mateix Planes d’Hostoles, que és el fi d’etapa. Al tractar-se d’una etapa relativament curta ens permet aquesta facilitat de logística.

Sortim d’0sor pel preciós pont Romànic que hi ha. Aquest poble ens ha sorprès una mica a tots, ja sigui pel nostre desconeixement sobre el mateix i per la disposició d'aquest nucli i les seves caracaterístiques al voltant de la riera del mateix nom. Un Poble petit però amb molt d’encant. Sortim ben abrigats, perquè el dia de l’arribada a Osor ens van avisar que pels matins hi fa molt de fred. Déu ni do, tot i que aquell dia a Prats també sortiem de sota zero, llavors no ho notem massa. Després de passar el pont ja veiem el traçat comú del GR-83  i el GR- 178 i seguim els seus indicadors.

Deixem la carretera i agafem un cami a l’esquerra, seguint direcció a l’Emita de la Mare de Déu del Part, però a on no s’acaba d’arribar.  Un cop arribem al Coll de Nafré (610m.), agafem la pista de baixada que ens portarà fins a la presa del Pantà de Susqueda (330 m.) ; allà a la presa ens trobem amb dues sorpreses : una de més agradable i l’altra no tant….La primera és que coïncidim amb una colla de Granollers que acaben d’arribar en autocar i també fan una ruta per aquella contrada. Són també d’una agrupació excursionista i tots van amb el barret de Pare Noël….Fan la seva patxoca i parlem una estoneta amb ells. La segona i no tant bona és que degut a obres de remodelació de la presa, la mateixa està tallada i hem de fer aprox. 2 kms de  baixada i els mateixos de pujada per anar a trobar el Pont per on poder atravessar el rierol que surt del pantà. Això ens representa 4kms. més de ruta, però que finalment fem amb moltes ganes i aprofitem per esmorzar i ens toquen els primers raigs de sol del dia.

Seguim la pujada i ens enlairem per la pista de l’esquerra cap el Portell. A partir d’aquí i fins St. Martí Sacalm ,la pujada és constant. Seguim una pista que va fent ziga-zagues i  que en la major part ens ofereix unes vistes fantàstiques dels pantans de Sau i Susqueda, però és un pujar continu fins un parell de kms. Abans de Sant Martí Sacalm, que llavors comença a planejar. Des del Santuari de St. Martí Sacalm ( 806m.) es divisa una cruïlla de tres camins. El de l’esquerra va a Rupit, el del mig puja al cingle del Far, que ens vetlla des de la proximitat però a una alçada considerable i el de la dreta , que és el que agafem nosaltres. Aquest darrer camí ens porta fins a la Colònia del Noguer i Cal Parcers. Ambdues cases ens ofereixen unes vistes molt boniques del Pirineu, tot i que per l’època de l’any que ens trobem, s’hi divisa molt poca neu. De nou tornem a baixar i aquesta vegada la baixada ens porta per un camí pedregós i la majoria de vegades estret i emboscat que ens deixa molt a prop de les Planes d’Hostoles. Ara ja cal només planejar una miqueta més i arribar a la Plaça de L’Esglèsia que és on hem deixat el cotxe. Els quatre conductors i la Imma anem fins a Osor a buscar la resta de cotxes i de nou cap a Hostoles on ens retrobem amb la resta de la colla i dinem plegats. És el dia de la Marató de TV3 i a la Plaça fan una arrossada popular, però al final optem per menjar-nos els nostres entrepans i gaudir del solet que ens ha acompanyat durant una bona part de l’excursió. Fins la propera , que també fa molt  bona pinta !!!

gr83 Quarta etapa-1GR83 Quarta etapa-2

GR83 Quarta etapa-3GR83 Quarta etapa-4

GR83 Quarta etapa-6GR83 Quarta etapa-5

Maribel (UEP)

 

CINQUENA ETAPA

Les Planes d'Hostoles -Olot (22 km)

Com sempre ens trobem a la plaça de Cal Xiquet. Després de debatre la situació decidim organitzar-nos en dos grups i fer el camí en sentits oposats per creuar-nos al mig i intercanviar-nos les claus. Així doncs, uns es dirigeixen cap a les Planes d’Hostoles i els altres cap a Olot.

Sortim de les Planes d’Hostoles, l’Anselm, l’Imma, la Cristina, el Sendu, la Montse, la Montse del Clot, el Fontca, el Blanqué, la Glòria i el Plàcid. Comencem a caminar a les 7.25 hores del matí per una pista asfaltada direcció Cogolls. Agafem un bon ritme i no hi ha massa temps de badar. Travessem el poble esmentat passant per davant l’ermita de Sant Pelegrí i seguim per la carretera fins que creuem la riera i agafem el corriol que puja a l’esquerra. Comencem el desnivell però de seguida tenim dubtes per la manca de senyalització, fet que suposa la pèrdua d’uns minuts per consultar el llibre i reprendre el camí correcte. Seguim el trajecte i al cap de poc arribem a Sant Salvador de Puig-Alder, on entrem al Parc Volcànic de la Garrotxa. Amb poques marques visibles i amb alguns dubtes seguim avançant i per unanimitat decidim esmorzar un cop finalitzada la pujada que comencem. Després del most, del petit descans i del “trago” de la bota del fontca avancem cap al coll de la Font Pobra (910 m.). Seguim el recorregut i els nous dubtes ens porten al cràter del volcà del Treiter. Quan aconseguim continuar pel camí bo sentim les veus d’una petita multitud i de seguida veiem que són els nostres companys. La planificació ha sortit bé, ens hem trobat! Ens intercanviem les claus dels cotxes i quatre paraules però seguim depressa per no perdre el ritme. Comencem la baixada amb un ritme ràpid i seguim el camí en raconades volcàniques. Un petit corriol ens porta a Sant Miquel Sacot, on aprofitem per hidratar-nos i picar alguna cosa. Entrem a la Fageda d’en Jordà per un sender de baixada molt enfangat i seguidament, després de passar pel costat de la fàbrica dels coneguts làctics “La Fageda”, comencem a debatre, dels camins que tenim al voltant, quin serà el que ens portarà a Olot. Així doncs, caminant a través d’aquesta fantàstica fageda ens dirigim cap a la capital de la Garrotxa. A l’entrada del poble, i gràcies a la referència concreta de la casa dels xiprers i de la tanca de pedra, descobrim el campanar de l’ermita de Sant Cristòfol, on hi tenim els cotxes.

 

Els que comencem a Olot som el Ramon, el Vilella, la Carme, el Joan del Clot, el Rubén, el Bori i la Maria. Després de fer una “volteta” per anar a buscar a la Maribel ens dirigim a Olot  i deixem el cotxe a Sant Cristofol de les Fonts. Comencem a caminar cara amunt i de seguida ens endinsem a la Fageda d’en Jorda… bonica com sempre!

Arribem a Can Jordà, on per primer cop comencem a veure ratlles blanques i vermelles. Continuem direcció a Can Xell, abans d’arribar-hi anem cap a la dreta i de seguida ens enfilem per un corriol que puja fins a Sant Miquel Sacot. Allà veiem dos globus que ens fan badar una bona estona!!!

Tenim dubtes durant tot el trajecte, no veiem senyals del GR 83 i una veïna ens indica el camí. Deixem el trencall que porta al Volcà de Santa Margarida i seguim  fins al Coll  de Bassols. Anem tirant i  aprofitem per esmorzar a mitja pujada. Reprenem el camí i al cap de poca estona ja ens trobem amb la resta de companys que baixen… Sens dubte ens porten avantatge! Quatre paraules, canvi de claus dels cotxes i tornem-hi,.. Continuem la pujada fins a dalt el Coll de la Font Pobre.

Una vegada a dalt comencem la baixada entre faigs, roures i dubtes!!  Carenegem la Serra de Finestres i ja veiem el poble d’Hostoles al fons de la vall. Arribem a sota Sant Salvador de Puig-Alder i entre vaques i toros anem baixant per un corriol fins a Cogolls, on  agafem una pista asfaltada. Travessem, per sobre, el carril bici que porta d’Olot a Sant Feliu de Guíxols i de seguida trobem els cotxes. Fem un most ràpid i cap a casa, que els altres ja fa estona que hi són!!!

Els dos grups coincidim en què ha estat una sortida atípica bàsicament perquè tota la caminada s’ha fet dins el parc Natural de la Garrotxa. A més, tot i que hem començat amb fred i boira, el temps s’ha aclarit al llarg del matí. Així doncs, remarquem que ha estat una etapa maca i divertida i suposem, desprès de la multitud de dubtes d’ambdós grups, que hem fet una mica de GR 83, GR 2 i vés a saber que més!!! Déu ni do!!!

En una altre ocasió podríem aprofitar per esmorzar tots junts...! Si avui ens hem trobat sense cap senyal, no hauria de ser difícil!!

Fins la propera, a reveure...!

GR-83 QuintaEtapa-1GR-83 QuintaEtapa-2

GR-83 QuintaEtapa-3GR-84 QuintaEtapa-4

GR-83 QuintaEtapa-5GR-83 QuintaEtapa-6

Cristina Font i Maria Rocadembosch (Primer i Segon grup) UEP

 

SISENA ETAPA

Olot- Beget (25 km)

Bon dia,

Començaré aquest escrit en referència a l’etapa Nº8, entre els pobles d’Olot i Beget del GR-83 i també anomenat del Nord o de l’Exili.

Salutacions per a tots els integrants de la Unió Excursionista  de Prats de Lluçanès i en especial als que hem participat a l’excursió dels dia d’avui.

Si l’anterior etapa entre les Planes d’Hostoles i Olot la varem trobar una mica caòtica degut a la manca de senyalització, no ha passat el mateix entre Olot i Beget, ja que sols hem trobat un parell d’incidències que hem solventat de seguida i hem pogut gaudir de les vistes i el paisatge sense estar pendents de seguir el bon camí.

A més a més, la climatologia ens ha acompanyat amb una temperatura pròpia d’un dia d’estiu.

Tot seguit faré un resum de l’excursió;

Hem començat a caminar després de creuar el poble d’Olot, per la carretera de la Vall de Bianya.

Enseguida hem continuat per una pista que, mica en mica s’ha anat enfilant cara amunt, comportant que els més valents s’hagin anat estirant. Tot i que fent cap al Coll Passaserres ens hem tornat a reunir per no perdre a ningú.

A partir d’aquest coll, ha començat una bona baixada en direcció a la Vall del Bac on, aprofitant un planell, hem fet parada per esmorzar.

Recuperades les primeres forces perdudes, hem alleugerat els cossos de roba ja que a començat a fer força calor.

Arribant al fons de la vall, un petit riuet d’aigua cristal·lina ens ha permès refrescar-nos tot i que convidava a tirar-s’hi de cap.

Tornem a començar a tirar amunt fins al Coll Salomó; gran part de la pujada, passant per un corriol pel mig del bosc, ens ha permès estalviar-nos el sol que ens feia.

Des del Coll Salomó hem divisat, tot ell ben nevat, el mític Canigó que cantava Mossèn Cinto Verdaguer, el qual intentarem assolir en pròximes etapes.

A partir d’aquí, una llarga baixada ens ha portat a una carretera, on hi hem accedit per un pont romànic.

Seguint aquesta carretera, finalment hem arribat a Beget. Hem dinat al poble on ens hi hem trobat una petita anècdota, ja que uns reporters de 8TV feien un reportatge entrevistant diverses persones, entre elles un company nostre, en Ruben Fortuny.

Després de dinar, l’autocar ja estava a punt per tornar-nos cap a casa.

Fins la pròxima, adéu!

GR-83 SisenaEtapa (4)G GR-83 SisenaEtapa (9)G

GR-83 SisenaEtapa (18)GGR-83 SisenaEtapa (22)G

GR-83 SisenaEtapa (30)GGR-83 SisenaEtapa (33)G

Avui, un estri que és el rellotge

de bon matí m’ha avisat

que per anar d’excursió

hauria d’estar llevat.

 

Despertant-me poc a poc

cap a la cuina he fet cap

preparant-me un bon cafè

que amb galetes he sucat.

 

Acabant-me de vestir

i la bossa preparada

a la plaça Cal Xiquet

que és el punt de la trobada.

 

L’autocar ens espera

amb el motor fumejant

uns ja són asseguts

altres anem arribant .

 

Bon dia, dic a algú

el mateix em diuen a mi

sembla tot preparat

per començar a fer camí.

 

El soroll de l’autocar

i revolts allà i aquí

sent encara tot ben fosc

algú hi ha que si ha adormit

 

I arribant al destí

que ja teníem marcat

tot just a punta de dia

a caminar ens hi em posat.

 

Boniques valls i corriols

i muntanyes em albirat

tot fent amunt i avall

finalment em arribat.

 

Si tothom està content

i bé s’ho ha passat

que es prepari per a la següent

perquè això no s’ha acabat.

Resum i poesia : Plàcid (UEP)

 

SETENA ETAPA

Beget (Ripollés) - Prats de Molló (Vallespir)

Iniciem l’etapa a Beget (541mts). Bonic poblet situat  a peu de riu i amb les cases de pedra enfilant muntanya  amunt.  Disposa d’un conjunt arquitectònic molt ben conservat, amb dos ponts medievals i l’església romànica de Sant Cristòfol amb la famosa Majestat de Beget, talla romànica del Crist de la Creu.

La història ens remet a aquell hivern del 1939 quan el pas dels refugiats republicans cap a l’exili omplia els seus corriols i camins.

La sortida desde Beget  es fa directament cap a l’espadat del Grau passant per l’antic  forn fins el coll de Golofreu (959 mts), salvant el fort desnivell per un camí empedrat traçat de ziga-zagues.

Seguim pujant fins al Coll de Malrem (1.130mts.) Allà una fita fronterera i un filat ens assenyala que hem arribat a l’administració francesa. El travessem i esmorzem a la Catalunya Nord. Celebrem els Sants Joseps tot comentant l’alleujament dels refugiats quan deurien arribar a aquesta part del camí, sense oblidar el patiment i el fred que deurien passar.

Seguim el camí direcció nord perdent alçada a poc a poc i, entre falgueres i avets, arribem al poble de La Menera (Vallespir). Tot travessant carrers silenciosos, abans d’arribar a la seva peculiar església, trobem el local social dels amics del camí del Nord, però ens quedem amb les ganes de trobar-hi a algú.

Una dona ens acompanya fins a la sortida del poble i ens dóna indicacions per arribar a Prats de Molló.

Sortosament, sabem que són 2 hores les que ens queden de camí i no 4 com ens ha informat ella.

Altra vegada ens enfilem, i entre fagedes i castanyers, anem a buscar el coll de la Guilla. Abans d’arribar-hi, però, un petit grup es desvia per visitar la capella de la Mare de Déu del Coral.

L’arribada al Coll és espectacular i quedem astorats per la immensitat del Canigó, tot just davant nostra i, amb la neu, caiguda 3 dies abans.

Travessem la carretera i fem l’últim descens ja divisant el fortí que ens ha de portar al poble. Ens quedem just a l’entrada per dinar ben entaulats en un dels molts berenadors d’aquestes terres.

Un record per a Prats de Molló, i tots els pobles fronterers que es van mobilitzar amb l’arribada dels nostres exiliats traient les olles al carrer i procurant amb escalf i teulada.

GR-83 SetenaEtapaGR-83 SetenaEtapa (1)

GR-83 SetenaEtapa (2)GR-83 SetenaEtapa (3)

GR-83 SetenaEtapa (4)GR-83 SetenaEtapa (5)

Glòria (UEP)

 

ULTIMA ETAPA

26 i 27 de maig 2012

 L’ últim cap de setmana del  mes de maig vam fer les dues últimes etapes del GR 83,  vam agafar els nostres cotxes fins a Prats de Mollo, allà  l’Anselm, la Cristina i  el Joan Blanque van anar a portar els cotxes al lloc on haurem  d’arribar l’endemà, a Cortsavi.

Així d’aquesta manera el Joan clot, la Montse, l’imma Garrido, l’Imma de Berga, el Carles de S. Boi i jo mateixa la Maria Rocadembosch vam començar a caminar amb una mica d’avantatge.  Aquesta etàpa té uns 20 km amb un desnivell de 1.450 de pujada i  600 de baixada.

Els primers kilometres van ser de pujada, vam arribar al refugi.dels estables, que vam picar una mica, vam continuar la pujada, passant pel Pla Guillèm, semblava que volia ploure i ens ho vàrem pensar una mica, però al final continuàrem fins  el refugi del Pla Guillèm on.varem dinar i  ja van arribar els três que van anar deixar el cotxe.

Despres el cami ja era de baixada fins al Refugi de Mirailles,  on vam passar la nit. Aquí al refugi van arribar la resta de companys que no havien pogut surtir al matí, el Pep de Gironella,  la Fina  la seva dona, la Núria germana del Marius i unes amigues,la Montse i la Dina,,,Aquests van venir amb cotxe.,Aquí vam sopar el rantxo, una mica de caldo (aigua) llenties i ànec i postres…,, i desprès la veritat es que vam  anar a dormir d’hora, l’endemà ens esperava una caminada encare més llarga i ens haviem de llevar a les 6.

La segona té uns 14 km fins el refugi de Cortalets i uns 15km mês fins a Cortsaví  amb un desnivell de 1400 de pujada i 800 de baixada.

A dos de set ja tots estavem esmorçant eren les set quan començàvem a caminar direcció al cim del Canigó. Una vegada al cim ens hi vam estar una força estona i altra vegada ens tornavem  a dividir el grup, ja que els que van venir amb cotxe fins al refugi havien de tornar enrera, fins el refugi . La resta vam baixar fins el Refugi de Cortalets que per cert hi havia molta neu glaçada i teniem que vigilar molt  aquí el refugi varem picar una mica mês i fer La cervesa , la veritat jo ja tenia ganes de plegar i encara ens quedàven 15 kilometres!! Vam agafar dirección al Coll de la Descarga,   els primers km van ser bantant planers, després algun coll prou dret i quan ja estàvem cansadots encara ens va atrapar la pluja,,,ens vam ben mollar, per dalt i per baix, ja passàvem els recs d’aigua que baixaven pel cami pel mig, sense vigilar on posavem els peus per no mullar-nos. de totes maneres a les 6 de la tarde vam arribar als cotxes,, i encara ens va vagar de collir bolets, (correjoles),arrivant a casa si que vaig fer-ne una truita ben bona,, això sí,, canela per ser l’ultima etàpa.

 

De totes maneres deunidó els nostres avantpassats,, el què van haver d’aguantar,, nosaltres hem fet quest camí amb  8 - 9 etapes,,, una cada mes,,,, ells amb només 13 dies consecutius, amb neu,, carregats com rucs,,,criatures,,, nosaltres per gaudir del paissatge,,, beneïts de nosaltres pensarien!!!

 

gr83ultimaetpa-1GR83ultimaetapa-2

GR83ultimaetapa-3GR83ultimaetapa-4

GR83ultimaetapa-5GR83ultimaetapa-6 

María Rocadembosch (UEPrats)



 

 

 

 

 

 

 

 

 
Estas a: Inici Registre de sortides Senderisme GR-83 Cami del Nord