Comus-montsegur8

Camí dels Bons Homes

Després d’haver completat els 403,5 quilòmetres del tram català del sender GR1, que uneix les poblacions de Sant Martí d’Empùries i el Pont de Montanyana, la UEP es proposa completar els 185 quilòmetres del Camí dels Bons Homes que va de Queralt a Montsegur.

  • Comentaris 0 revisió
    0/5
  • Estil de sortida Tipus de sortida
    Senderisme
  • Nivell d'activitat Moderat
    5/8
  • Mida del grup Grup gran
    31
Informació de Camí dels Bons Homes .

Després d’haver completat els 403,5 quilòmetres del tram català del sender GR1, que uneix les poblacions de Sant Martí d’Empùries i el Pont de Montanyana, la UEP es proposa completar els 185 quilòmetres del Camí dels Bons Homes que va de Queralt a Montsegur.

 

Què s'inclou i què no s'inclou a la sortida
Què s'inclou en aquesta sortida?Elements que s'inclouen en la sortida.

Bé, aquest recorregut ens l’adaptem i farem una primera etapa des de la nostra població, Prats de Lluçanès fins a Queralt. Està previst fer les sortides l’últim diumenge de cada mes, com venim fent  fins ara amb el GR4 i el GR1. Val a dir que les sortides estan obertes a tothom, que ronden la trentena de quilòmetres, depenent dels possibles enllaços en els finals d’etapa i que els desplaçaments es faran la majoria en autocar.

  1. Primera Etapa Prats - Queralt

    25 d’octubre, 33 quilòmetres aprox.

    Sortim a peu de la plaça de Cal Xiquet cap a La  Pedra Dreta, Casanova del Grau, Manyaques i Cal Piaret per la seva mítica “trialera”. Travessem la Riera de Merlès per Muntclús i ens dirigim cap a Pla Mateus per un corriol que puja seguint la línia elèctrica. A dalt el pla esmorzem en un balcó, excel·lent mirador de tota la Vall de Merlès. Continuem la ruta per un camí ample que ens porta passar prop de La Tor de Sant Maurici, Coll Tinyós i  al Coll de la Baumeta. Aquí agafem un corriolet que ens porta de dret a sota la Portella. A partir d’aquí, seguim les marques rodones grogues dels camins de la Portella. Passem per Corrubies, Mascaró, Bossoms, Santaeugènia i arribem a Sant Quirze de Pedret, on aprofitem per dinar. Aquí s’afegeixen a la colla l’Iu, l’Aran i la Nati. Ara ja som  trenta-un caminadors.  Comença a caure alguna gota, i una fina pluja ens acompanyarà fins pràcticament tot el camí. Travessem Berga pels seus carrers i el seu passeig i enfilem el camí de Queralt per darrera el Castell. És el darrer esforç, però la pujada es fa prou dura per fer-nos recordar que ja portem gairebé vuit hores de caminada.

  2. Segona Etapa Queralt-Gòsol

    29 de novembre, 33 quilòmetres

    Tot i que les previsions indiquen que pot ploure a partir del migdia, optem per fer l’etapa i esperar que el temps ens acompanyi poc o molt. Sortim de la Plaça de Cal Xiquet a les sis del matí en autocar. Comencem el camí a Queralt a un quart de vuit. El dia és fred, però entrem en calor només fer les primeres passes. Del Santuari de Queralt anem cap a Espinalbet, passem pel santuari de la Mare de Déu de Corbera, pel riu Peguera i fem parada per esmorzar al poble de Peguera. Aquí el vent i el fred és important. Continuem cap a la Font de la Bruixa i cap al Coll del Ferrús. La nevada ja comença a ser important, i entre la neu i el paisatge de les Roques Blanques, sota el Cap de la Gallina Pelada, sembla que estiguem en un circ dels Pirineus. Continuem cap al Coll del Portet i  baixem cap al Molí de Feners on la neu poc a poc es va convertint en aigua. Passem per l’Espà, Sorrribes, el Cap de la Creu i arribem a Gòsol on la nevada torna a ser important. En poca estona s’acumula un gruix de uns cinc centímetres de neu a la carretera.

  3. Tercera Etapa Gòsol-Bagà

    27 de desembre, 24 quilòmetres

    La tercera etapa havia de començar a Gòsol, però el mal estat d’una carretera glaçada i la prudència del xofer, van fer que la caminada comencés a Saldes. Aquest fet ens va allargar la caminada uns quatre quilòmetres i mig. De Saldes vam enfilar el camí que va cap al Mirador de Gresolet i vam seguir la pista ample plena de neu fins el Coll del Colell, punt un vam enllaçar amb el Camí del Bons Homes que ve de Gòsol. El camí transcorre pràcticament tot per pista tret d’algun punt on s’endinsa dins el bosc per estrets corriols. La neu va ser la nostra companya de viatge en una gran part del recorregut, fet que va fer la caminada més entretinguda. Les vistes emblanquinades del Pedraforca i del Cadí, son espectaculars. El dia és radiant, i podem veure la boira baixa cap a la Plana de Vic, La Garrotxa i el Ripollès. Del Coll del Colell anem cap al Coll del torn, Coll de la Balma, Coll de la Bena i Sant Martí del Puig, on fem una bona parada per dinar. Només ens queda passar per L´Hostalet i arribar a Bagà.

  4. Quarta Etapa Gréixer-Bellver

    28 de febrer, 21 quilòmetres

    Després de tenir dubtes fins a última hora per causes meteorològiques, ens decidim per fer l’etapa, ja que sembla que el temps ens ha d’acompanyar. Comencem l’etapa a Gréixer i no a Bagà ja que aquest tram de camí va pràcticament tot per la carretera a Coll de Pal. Anem cap al Coll d’Escriu i Refugi de Sant Jordi sense ni mica de neu. És a partir d’aquest punt quan en trobem una mica fins a arribar al Coll de Pendís. Canviem de vessant i l’acumulació de neu és més important. Tot i que no és imprescindible l’ús del grampons, hi ha membres del grup que se’ls posen. Passem pel Refugi dels Cortals de l’Ingla i continuem pel camí de l’obaga cap a Font Freda. Baixem per un corriol al costat del mirador on hi ha un indicador del Gr-107. Fem una visita a l’església de Sant Sernide Coborriu, d’estil romànic, i a Santa Maria de Talló abans d’arribar a la plaça de Bellver on ens espera l’autocar.

  5. 5a. Etapa Prullans-Porta

    26 de setembre, 31 quilòmetres

    Tornem a reprendre el Camí després de parar pràcticament tot l’hivern,  per poder passar per la Portella Blanca en òptimes condicions de neu,  i tot l’estiu. L’etapa comença a la Placeta del Colomer, a Prullans. Anem cap a Ardòvol i al Torrent de Corrobiu que ens va atansant a la Vall de la Llosa. Deixem Viliella a la nostra esquerra  i arribem a Cal Jan de la Llosa on fem una parada per esmorzar aprofitant que ens arriben els primers raigs de sol, ja que el matí és bastant fresc. El camí continua per la Vall cap al Prat Xuixirà i la Cabana dels Esparvers, on hi ha un encreuament amb el GR-11. Ara ens toca remuntar la vall del riu Engaït, que amb una llarga i pronunciada pujada ens acosta a la Portella Blanca, que amb els seus 2.519 metres és el sostre del Camí dels Bons Homes. Estem envoltats per cims que ratllen o sobrepassen els 2.900 metres, com el Puigpedrós (2.914m). La vista és esplèndida, cap a França la vall de Campcardós que ens conduirà cap a Porta i pel sud la Vall de la Llosa que ja hem remuntat. Ens endinsem a la vall on fem una altra parada per dinar i recuperar forces per afrontar la baixada per arribar a Porta on ens espera l’autocar.

  6. Sisena Etapa Porta-Merenç de las Vals

    28 de novembre, 21.52 quilòmetres

    Avui ens veiem una mica obligats a agafar l´opció més curta de les dues que tenim en aquesta etapa, degut a que les temperatures són bastant baixes, (quan sortim de Porta a les 8.00h del matí els postres termòmetres marquen 12º sota zero) i la quantitat de neu acumulada és força important. Cosa que faria molt difícil fer aquest recorregut pel coll de les Bessines.

    Segurament degut a la previsió que hi havia pel cap de setmana de fred i neu, i per baixes d’última hora, som una colleta més aviat petita, però ens ho passem igual de bé.

    Sortim de Porta a un bon ritme per intentar aconseguir escalfar-nos de seguida. Travessem un pont que creua el riu Querol i seguim per l’altre costat del riu. Arribant amb l’autocar, des del moment que hem divisat Porta, ja hem pogut veure aquest mantell tan blanc que ens acompanyarà durant tota l’excursió. A mesura que ens anem enfilant cap a les pistes d’esquí la neu cada vegada és més abundant. Passem ben bé per una de les pistes a on gràcies a les baixes temperatures els canons de neu, semblant fonts, no paren de treure neu artificial. Evidentment allà sota les temperatures encara són més extremes. Ben aviat ja podem contemplar el coll de Pimorent (Puymorens) que ens espera una mica més amunt , la N-20 que va fent ziga-zagues i també les pistes d’esquí.

    Passem pel  bell mig de l’estació d’esquí de Porté-Puymorens a on hi ha diverses instal·lacions dedicades exclusivament a aquest esport. Passem de llarg i anem cap a la dreta per agafar un camí que puja fins al coll de Pimorent ( Puymorens).

    Un cop al Coll (1.920m) , cal continuar en direcció a l’Ospitalet. Es travessa la carretera N-20 per continuar per l’altre costat i a la dreta de la carretera (direcció nord), surt el camí que s’ha de seguir. Tan sols entrar en aquest camí fem la corresponent parada per esmorzar.

    Al cap de poc creuem un petit pont que es troba damunt del rec d’engràcies. L´aigua d’aquest rec ja vessa cap a l’Atlàntic, vers l’Arièja i la Garona. Continuem seguint el GR que ens porta ara cap a una pista a l’esquerra. Aquí la neu no és tan abundant, perquè és una zona que queda força enlairada i el vent se l’ha emportada. Però això durarà poc, perquè a la que acabem de passar una caseta amb una antena a on hi ha plaques solars, comença una llarga baixada des d’on podem divisar unes vistes precioses de les muntanyes dels voltants i a on la neu acumulada arriba a tenir una alçada de fins a 50 cm. La neu però és neu pols. Una neu amb la qual no costa gens de caminar. Fins arribar a L’Ospitalet el paisatge és totalment Nadalenc amb arbres i troncs caiguts carregats de neu.

    Arribem a L’Ospitalet (1.420 m). Fem una petita parada per reposar forces i menjar una mica. Un cop tornem a començar, travessem la carretera que puja a Andorra i les vies de l’SCNF. Seguidament agafem un camí asfaltat a mà esquerra. Travessem el riu Ariège per un pont, però ja no deixem de seguir el seu curs.

    A partir d’ara ens anem trobant vàries vegades la via del tren, sota de la qual passem un parell o tres de cops.

    Passem per una casa de colònies, un Aqüeducte d’aigua canalitzada i un càmping. Tot aquest últim tros transcorre per una pista per acabar en un camí asfaltat. Al cap de menys de mitja hora ja arribem al nostre destí : Mérens-les- Vals, 1052 m. És un poble típic francès de muntanya pel qual entrem passant sobre un pont de pedra vell i estret sobre el riu Arièja.

    Al mateix moment que arribem al poble ens n’adonem que el nostre autocar també està arribant..UNA ORGANITZACIÓ I COORDINACIÓ INMILLORABLE !!. Dinem , ens canviem una mica amb roba eixuta i cap a casa !!! Ha estat un dia fantàstic per poder gaudir d’aquesta neu tan verge.

  7. Vuitena Etapa Orgeis-Comús

    15 de maig 2011, 23 kms

    Després d’un seguit de convocatòries i d’intents per fer aquesta etapa programada inicialment per primers d’any, aconseguim portar-la a terme un diumenge de maig amb un ambient força diferent de com ens l’havíem plantejat.

    Només 9 components de la UEP compartirem el recorregut. EL Joan B. i el Ramon porten el cotxe i a l’hora de sempre enfilem cap a l’Arièja.  Descarreguen el “ramat” a Orgeis  i ells continuen fins a Pradas a deixar un cotxe que després recollirà la Glòria per anar a buscar part del “ramat” a Comús. Quedem trobar-nos a Ascon, on deixen l’altre cotxe.

    El petit “ramat” iniciem el GR, al costat del pont sobre el riu Arièja. Amb una visió totalment diferent d’aquell desembre congelat ens endinsem al poble i comencem a pujar corriol tot fent ziga-zagues i gaudint d’una vegetació paradisíaca. En mitja hora arribem a Ascon, on esmorzem mentre esperem al Joan i al Ramon; Iniciem la marxa pel nucli urbà tot fent pujada fins arribar a l’alçada del cementiri on el Joan ens en fa una interessant xerrada. Continuem per la carretera fins trobar una bifurcació que ens assenyala Sorjat, i prenem el corriol tot anant cap a l’esquerra i travessant –més endavant- un petit rierol per unes passeres. Passem pel nucli urbà de Sorjat i enfilem cap a la muntanya a buscar l’esplanada del  Coll D’Ijós a 1649m. El deixem fent una lleugera baixada mentre gaudim d’un bosc atlàntic fantàstic. Ara el nostre objectiu és el Coll de Balagués 1.669m. que hi arribem després d’unes quantes pujades força caloroses.  Al coll, el GR canvia de vessant i pel mig de la vall anem baixant mentre gaudim de tota mena de flors i arbrers florits que ens fan perdre el cap retratant aquí i allà. Divisem el castell de Montelhó  tot arribant a una font tipus abeurador on el GR ens mena per un carrer amb arbres que duu als afores direcció a Pradas. Allà passem per l’únic carrer de la població i continuem direcció a Comús per un camí paral·lel a la carretera. Poc abans d’arribar-hi el GR ens fa la guitza i amb un gir brusc s’endinsa de nou als camps com si no volés deixar-nos acabar i ens fa fer l’última pendent.

    Un cop arribats gaudim dels nostres dinars envoltats d’herba i amb l’aguait d’un gos manyac. Cansats i satisfets ja només ens queda fer el camí de retorn cap a casa.

  8. Novena Etapa Comús-Montsegur

    5 de juny, 16 kms.

    Per fi !  última etapa !

    Som 17 persones amb moltes ganes d’arribar a Montsegur. Un dia més la pluja ens fa la guitza i sortim de la plaça de Cal Xiquet acompanyats d’un gotim.

    A Comús, ja  amb pluja fina, prenem direcció a les Gorges de la Frau per una pista forestal que passa pel fons d’una petita i estreta vall plena de vegetació. Ens endinsem cap a les gorges per una forta baixada fins arribar a sota del cim més alt: al punt més profund i angost de les gorges, on, aprofitant una aturada de la pluja hi esmorzem. Reiniciem la ruta i aviat  plou a bots i barrals. El camí i l’engorjat comencen a obrir-se i eixamplar-se fins trobar una carretera enquitranada que ens mena a Pelail. Seguim el GR pel costat del rec passant pel mig d’un bosc espès fins trobar, a l’esquerra, un  corriol molt dret i enfangat que se’ns fa força pesat.  Un cop a dalt, es continua per la pista ampla tot recte. Deixa de ploure i podem començar a treure’ns roba. Passat un petit coll, el GR pren un sentit clarament descendent fins arribar a una vista del cingle i el castell de Montsegur.

    S’agafa el camí que baixa per la dreta vers uns boscos de coníferes i s’arriba al riu Lasset on es creua per un pont i es continua per la pista enquitranada cap amunt. Seguim la carretera i veiem la població al davant. Continuem cap al poble on passem per alguns dels seus carrers en sentit ascendent cap a la dreta. Pugem al castell prenent una drecera que va tallant els revolts de la carretera. Finalment, arribem al pàrking del castell, creuem la carretera transversalment i continuem uns quants metres per un corriol fins arribar al Pla dels Cremats on tenim el final del GR-107.

    Però el nostre objectiu no s’ha acabat i volem arribar al castell pujant pel dret i ben marcat corriol; A mig camí paguem peatge.

    Visitem les ruïnes i ens meravellem d’una construcció tan inexpugnable. Trepitgem l’últim cim de la terra dels Càtars i recordem  la història d’aquells Bons Homes que no volgueren abjurar de la seva fe i foren cremats en una gran foguera.