Cal Dama La casa va ser edificada durant la segona meitat del segleXVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal del primer pis, amb inscripció datada de l’any 1778. Durant la primer meitat de segle XX va ser reformada i ampliada, conformant l’edifici que es conserva actualment.

Cadira d'en Galceran ( Lluçà ) Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.

Rocamentidera (Santa Maria de Merlès)

Manyaques (Lluçà) es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta la masia de "Minacas". També apareix en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Guillem Manyaques. La casa es va cremar en l'important incendi de 1994 i va ser reconstruïda posteriorment aprofitant bona part dels murs de càrrega originals.

La balma de la Figuera (Lluçà)va ser un dels amagatalls difícils de localitzar que pradencs i Lluçanencs van utilitzar per ocultar-se durant la guerra civil. El gener del 1939 l'Exèrcit republicà va convocar les lleves del 1915 al 1921 i les del primer trimestre del 1942 amb una gran mobilització d'efectius a totes les poblacions i cap a finals de mes es va obligar a anar-hi a tots els homes que quedaven. Va ser llavors quan una gran part dels convocats a Prats de LLuçanès van fer el possible per ocultar-se entre d'altres indrets, a la balma de la Figuera, amb la col·laboració dels veins de Manyaques que a la nit els hi portaven menjar. Com que eren molts, sembla que hi havia disputes i un grupet va decidir marxar a un altre indret, en concret, cap a una balma sota Casellas. Resum recollit del llibre Guerra i Repressió a Prats de Lluçanès Vol. II D'Anna Gorchs Font i Roser Reixach Brià

Balma dels Racons ( Lluçà) La construcció o habitatge que trobem dins de la balma, es troba documentada en el llistat de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, pel que se suposa que es va edificar durant el segle XVIII. S'hi observen dues vivendes, la principal sobrepassa els 20m de llargada, uns 5m de profunditat i una alçada d'1m a 6m . Alguns murs s'han consolidat, així com la façana. De la segona vivenda, només s'intueix la seva forma ja que es troba destruïda. Totes dues tenen el sostre fumat. Resum d'un text de Jordi de Valles (espeleo Club de Gràcia) extret de la pàgina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Dreta

Travessem camí ample. Continuem per corriol

Coll de Plana (Lluçà) està situada en un pla elevat en la carena de Codoleres, a l'oest de Santa Maria de Lluçà i al nord del serrat de Guiau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes.

Esquerra

Abelles

Generes (Lluçà) està situada en un pla elevat lleugerament orientat a l'oest, al nord de la carretera BV-4341 i a l'est del rec de Generes, enmig d'una zona de camps de conreu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i nombroses estructures adossades davant la façana principal, formant un pati tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. A la façana principal hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1906.

Agafem corriol. Travessem el rec.

Font de les Coves (Lluçà) La font està ubicada sota una balma poc profunda d'uns 20 metres de llarg i està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura de maçoneria de pedra adossada a un marge i coberta de molsa, sota la qual hi ha una pica de pedra treballada. Al llarg de la balma hi ha altres punts per on brolla l'aigua. L'espai que envolta la font es troba condicionat amb bancs, taules, graelles per a coure carn i els camins delimitats amb baranes de fusta. Lloc molt freqüentat.