És una edificació de l’any 1746. Molt popular. L’any 1988 l’Ajuntament va encetar una col·lecció de llibres que porta el mateix títol. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois. Les fonts són el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.

És una edificació de l’any 1746. Molt popular. L’any 1988 l’Ajuntament va encetar una col·lecció de llibres que porta el mateix títol. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois. Les fonts són el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.

Antiga casa pairal restaurada. Recorregut per corriol al costat del Rec.

Part inferior de la balma

Part superior de la balma.

Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-les tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formades per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l’aigua. Algunes també tenien un forat lateral al fons de la tina que permetia buidar-la, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. Alguns d’aquests pous o tines es cobrien amb una estructura de pilars de fusta i coberta vegetal. La tina, situada a l’extrem d’un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l’interior on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena de vegetació per tal de preservar accidents. El pou presenta un diàmetre de 2’80 metres i una llargada total de 5’20 metres. La part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d’uns 2’50 metres d’alçada hi ha una sortida, que servia per buidar l’aigua de la tina quan no s’havia d’utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d’aigua i glans.

És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l’extrem d’un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 1,10 metres i un diàmetre d’uns 2,00 metres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l’accés a la tina, i quatre forats circulars d’uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d’alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d’aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d’aigua i glans. 708 m

Per aquelles casualitats de la vida, fa poc més d'un mes que vam descobrir-la. Suposem que talladors i propietaris de la finca ja li saben. Poques dades en podem donar més que és una tina circular excavada a la roca, aparentment, pel seu enclavament, sembla que força profunda. És coberta de vegetació i amb traces d'haver-hi arrelat un pi recentment tallat a l'interior de la tina.

Església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la categoria de parroquial. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de dimensions mitjanes. L’absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l’església és a la banda de ponent, on s’alça un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon. Gràcies a la iniciativa de particulars i de l’Ajuntament, l’any 1982 s’hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d’abril de 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l’interior de l’església.

Tina més difícil de trobar per la quantitat de vegetació del seu voltant. Interessant per la seva ubicació, de construcció simple.

La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L’any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d’octubre de 1804. En la seva petita esplanada, cada any hi té lloc l’acabament de les curses dels Elois. Des d’aquest indret a 744 metres d’alçada es pot contemplar una magnífica vista de tot el poble de Prats.