Seguint el PRC-44

Font recuperada entre els anys 2016 - 17 pels alumnes de l'escola Lluçanès, en el projecte "Apadrinem les fonts" dins del programa "Apadrinem el nostre patrimoni" amb la col·laboració de la plataforma Lluçanès Viu. Incloent la Font en el seu Projecte Educatiu de Centre, treballant com a aula externa de ciències, pel coneixement i l’estudi de l’element patrimonial de l'entorn local i de recuperació de la font. Entre altres actuacions, s'hi va fer un treball important de neteja de residus plàstics i desbrossa de l'entorn. La Font del Marçal i la Font de les Coves son també apadrinades per l'Escola Lluçanès. Fonts: Escola Lluçanès Fa molts anys, algú va intentar retenir l’aigua de la bassa plastificant-la i desviant la deu. Quan en una actuació de l’escola Lluçanès i Adeffa Camadoca van intentar treure’l, es van adonar que els amfibis ja se l’havien fet seva i hi havien creat tot un hàbitat que en aquells moments calia preservar fins al punt que les salamadres hi havien post els ous. Fonts: Anna Vilà

La balma sepulcral de Font Guillera va ser descoberta per Mossèn Jaume Pladelasala l'any 1964, aleshores rector de Prats de Lluçanès. Aquest mateix any va ser excavada per dos aficionats també de Prats de Lluçanès (Sr. Domingo Gomis i Ramon Boladeres). Més endavant Josep Castany, l'any 1974, hi efectuà prospeccions i n'estudià el material. Els materials antropològics indiquen la inhumació de varis individus, almenys tres. Un home, una dona i un infant, del tipus mediterrani gràcil. Les restes conservades són un frontal masculí, un crani femení i cinc porcions de crani infantil. A nivell cultural, segons J. Castany, la plaqueta d'esquist i d'escudella en forma globular, de tipus campaniforme però sense decoració, orienten la seva cronologia cap a l'eneolític. La manca de posició estratigràfica és total. Malgrat tot J. Castany apunta que Font Guillera és possiblement un enterrament col·lectiu de tipus familiar situat en una cronologia relativa entre 1700-1500 aC. Part dels materials es troben exposats en una vitrina al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Segle: XIX-XX Estat de conservació: Dolent Protecció: Inexistent. Fonts: Inventari del Patrimoni del Lluçanès (Marta Homs i Jordi Compte )

A vegades es pot veure un brollador d'aigues ferroginoses.

Un bon lloc per esmorzar.

Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. Aquesta, es tracta d'una teuleria de reduïdes dimensions, amb una planta aproximada de 4 per 3 metres. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i interiorment es troba coberta de runa i vegetació. La façana més visible és la principal, orientada a l'oest on hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha dues petites obertures que donaven accés a la cambra de combustió, actualment coberta en part de runa. La part esquerra d'aquesta façana es troba derruïda. La resta de façanes es troben força malmeses i parcialment cobertes de vegetació. Segle: XIX-XX Estat de conservació: Dolent Protecció: Inexistent Fonts: Inventari del Patrimoni del Lluçanès (Marta Homs i Jordi Compte )