Unió Excursionista Prats de Lluçanès

Toubkal

TOUBKAL__0071p (20 al 24 d’abril 2011)

Desnivell:  2467 mts. des d’Imlil.

Després de la fantàstica experiència d’uns quants de nosaltres l’any passat al Nepal, la veritat és que ens havien quedat moltes ganes de repetir una experiència semblant:

....agafar l’avió, traslladar-nos a un país, en aquest cas no gaire llunyà, però sí molt llunyà culturalment parlant, i aprofitar per fer un cim una mica emblemàtic. El Marroc va semblar un bon país i el Toubkal , que amb els seus 4.167 mts és la muntanya més alta de l’Atlas i de l’Africa del Nord ,una molt bona opció. De seguida que els pioners van presentar la idea, ens vam començar a apuntar sense dubtar-ho i sense adonar-nos-en ja érem 14 persones. 14 aventurers de diferents llocs de les comarques del Lluçanès, Osona, Berguedà i Vallès.  No cal dir que el bon rotllo i un ambient immillorable va regnar durant tots els 4 dies que vam compartir camí i  gairebé motxil·la....

Vam sortir el dimecres 20 d’abril (Setmana Santa) de l’aeroport de Reus. L’avió ens va portar al màgic Marraqueix, on el mateix vespre ja vam poder gaudir de la nit a la Plaça Jemâa-el-Fna i del menjar marroquí. Tot i que per evitar qualsevol imprevist gàstric que ens impedís portar a terme el nostre objectiu vam deixar el sopar a les  paradetes de la plaça, per a la tornada.

L’endemà matí vam sortir a primera hora amb la furgoneta que ens va portar fins Imlil  a tots menys a la Glòria, que ens abandonava durant un parell de dies per gaudir en solitari de la costa Atlàntica (Essaouira) i del mateix Marraqueix- .

Imlil és la darrera població que trobem i inici de l’ascensió . És un petit poblet preparat pel turisme;. Allà vam acabar de fer el repartiment de les motxil.les d’alguns de nosaltres, que ens portarien un parell de mules damunt dels seus lloms fins arribar gairebé al refugi.  Cal dir que la fantàstica organització que vam tenir durant tot el viatge, va anar a càrrec d’en Hassan :  HASSAN Azdour  :   www.trebtoubkal.com / www.natur-atlas.com

1ª etapa Imlil-refugi 

Iniciem el camí per la pista de Tamatert, desviant-nos aviat per passar pel coll d’Aremd, al costat de l’antic refugi, i continuar pel fons de la vall fins el marabú (tumba sagrada de Sidi Chamaruch) A partir d’aquí el corriol va pujant pel costat esquerra del riu, regalant-nos unes bones vistes de la carena central de l’Atlas. Així arribem al refugi dels Moufflons. Aquest refugi és de propietat privada d’un Marroquí i l’altre refugi  que hi ha just al costat és de propietat Francesa. Cal dir que el refugi dels Moufflons et fa sentir com a casa, ja que tot i la seva grandària, prima la netedat, la senzillesa pel bon gust i el bon fer de les persones que ho porten. Un lloc molt recomanable.

Després de dinar , tot i que l’aire fred de muntanya ens recordava que estàvem a  3.207 MTS  vam decidir provar-nos els grampons i  fer una mica de caminada per començar a preparar-nos i metal·litzar-nos  per l’endemà  (sobretot els que era la primera vegada que es posaven grampons). L’experiència va ser molt bona, perquè a més vam poder gaudir d’unes vistes fantàstiques i cascades totalment glaçades. Un cop arribats de nou al refugi, sopar i dormir (poca cosa més es pot fer en aquests casos).

2ª etapa

El dia clau ens vam llevar d’hora, amb un cel destapat com gairebé des que havíem començat a caminar. Després d’esmorzar i comentar les peripècies de cadascú de nosaltres per passar aquella nit (14 de nosaltres + 6 bascos en una mateixa habitació.....), vam començar a caminar. Al cap de poc de sortir del refugi vam poder  comprovar que el vent era considerable i la sensació de fred molt gran.

L’itinerari de pujada comença uns quans metres per sobre del refugi, es travessa el torrent del Assif n’Issougouane i es comença a pujar les pendents en direcció SE. Cal passar per la dreta uns contraforts rocosos d’on pengen un parell de cascades de gel. Després de creuar per una zona més rocosa i guanyar  més alçada, es divisa al fons del circ el Coll Sud del Ras i 2h 30m.-3h de pujada i abans de la pujada al cim principal, es pot optar per pujar cap a la dreta (oest) per pendents fàcils fins al cim del Toubkal Oest(4.030m) en uns 20min. Això és el què van fer alguns dels més valents de la colla. Val la pena pujar a aquest cim, poc conegut i freqüentat,  ja que es gaudeix d’unes magnífiques panoràmiques de tots els quatre-mils de la zona, dels pendents del Toubkal i la cresta que puja al Toubkal des del Dôme d’Ifni; Cal destacar les vistes cap al Sud del llac Ifni, situat 2.000 metres per sota.

Cal tornar al coll (15 min.), i seguir l’ascensió al Toubkal. El fred i el fort vent fa molta estona que ens acompanya i dificulta molt l’ascensió provocant una sensació extrema de fred.  Es puja pels pendents fins una petita aresta, des d’on s’observen uns monòlits rocosos per sobre els quals ja es divisa el vèrtex triangular que hi ha al cim. Es segueix vorejant el cordal, i s’afronten els últims metres per pendents suaus fins arribar als 4.167 metres del cim més alt de l’Àfrica del nord (45’ m. des del Coll Sud).

En un principi la idea era baixar fent una ruta circular per l’aresta Nord, però degut al fort vent optem per desfer el camí de pujada. A partir del coll, el vent sembla que disminueix una mica i el sol ja comença a escalfar, permetent-nos recuperar una mica.

Arribem al refugi i després de dinar comencem el camí de baixada que ens tornarà a portar a Imlil, on avui ens hi quedem a dormir, al petit alberg del Hassan (Tizi Mizik, del qual podeu trobar informació a la seva web). De nou la seva hospitalitat es torna a fer palesa i fa que l’endemà ens acomiadem d’ell amb un molt bon record  !!!

De camí cap a Marraqueix aprofitem per visitar primer el mercat d’Asni, un lloc ideal per conèixer una mica més les costums i els menjars del poble marroquí, i seguidament la Vall d’Ourika. Ja ens hem retrobat amb la Glòria que ens posa al dia de les seves aventures i nosaltres de les nostres. Gaudim molt de la petita ruta per les 7 cascades d’aquesta Vall i al vespre arribem a Marraqueix de nou, on acabem de passar el dissabte vespre i diumenge fins l’hora de tornar a agafar l’avió. L’endemà és dilluns de Pasqua i tots volem ser a casa per  menjar-nos la mona !!!!

 

toubkal-1gTOUBKAL-2G

TOUBKAL-3GTOUBKAL-4G

TOUBKAL-5TOUBKAL-6

 

Maribel UEPrats